«COLLSEROLA POT CREMAR SENCERA»
Bombers del GRAF

Collserola amenaçada pel foc

Més enllà de l’ús recreatiu actual del Parc Natural de Collserola, al llarg de la història l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal han estat les principals activitats humanes d’aquesta serra metropolitana de Barcelona. Però durant els últims 70 anys hi ha hagut un fort abandó d’aquestes activitats i el bosc ha ocupat la major part del territori. Avui, Collserola sencera està amenaçada pel risc d’un gran incendi forestal, i a la vegada el petit sector primari que la gestiona necessita del nostre suport per no desaparèixer.

Els anàlisis que s’han anat fent indiquen que la probabilitat d’un gran incendi fora de capacitat d’extinció amb els mitjans actuals és cada vegada més alta perquè cada cop hi ha més dies de risc extrem, períodes de sequera més importants, i més combustible al bosc. Per tant, calen canvis sociològics i de concepció del territori cap a una gestió preventiva del foc.

Aquesta web sorgeix de la inquietud que ens va despertar per Collserola el Sense ficció de TV3 «L’Amenaça incandescent» , i la posterior necessitat de divulgar les problemàtiques a les que ens enfrontem i les iniciatives que afloren al territori per fer-hi front.

Descarrega

«Ara mateix, tu mires Collserola i és com una catifa continua. Com més continua és aquesta taca d’arbres, menys infraestructura tenim per aturar l’avançament del foc. Si el foc entra en un camp conreat o pasturat, la intensitat baixa i pot esdevenir una zona segura des d’on emplaçar-nos i fer maniobres, o simplement pot reduir la intensitat del foc i arrencar d’una altra manera»

Estel Arilla – membre de Bombers de Barcelona i del GRAF

Com podem evitar que cremi?

Mosaic agroforestal

La reducció de l’activitat agrària a la serra en els darrers anys ha provocat una pèrdua d’hàbitats i de diversitat d’ecosistemes. L’agricultura, la pastura del sotabosc i el manteniment d’espais oberts amb l’herbivoria la gestió forestal generen nous hàbitats per moltes espècies de fauna i flora pròpies de la serra, fent alhora de tallafocs.

Prevenció d’incendis

La gestió agroforestal i la recuperació d’espais oberts al parc genera una discontinuïtat en la massa boscosa que dificulta l’avenç del foc en zones estratègiques per evitar la propagació per tota la serra. La combinació d’accions forestals amb mitjans mecànics i pastura amb bestiar és una forma de gestionar el bosc que redueix costos i despesa energètica.

Suport a la pagesia

La pagesia de Collserola fa gestió del territori i recupera l’estructura del paisatge mediterrani creant un mosaic de camps, pastures i boscos en equilibri. A més ens proporciona aliments de proximitat i de gran qualitat, promocionant sistemes locals més justos i sostenibles en el camí cap a la sobirania alimentària.

Collserolla rural en xifres

85%

de massa forestal
^{_{al parc natural}}

72%

terreny agrícola perdut
_{^{des de 1956} ^{– 2018}}

5

ramats grans en actiu
^{_{d’ovelles i cabres}}

71

focs declarats
_{^{al 2022}}

La silvopastura
^{_{Una eina de gestió forestal}}

Recentment s’estan implementant polítiques que recolzen la restauració de l’activitat agroramadera al parc natural. Una pràctica que s’està utilitzant per fer control de vegetació és la silvopastura: la pastura amb animals dins el bosc. Aquesta posa en valor l’activitat ramadera tradicional convertint-la en una potent eina de prevenció d’incendis i de gestió d’hàbitats.

Què ens aporta?

Valor paisatgístic
Prevenció d’incendis
Més biodiversitat
Economia i producte local
Adaptació al canvi climàtic
Gestió del territori
Sostenibilitat

La gestió preventiva d’incendis no pot dependre exclusivament de la ramaderia extensiva, aquesta només pot actuar com a eina de manteniment que complementa als treballs mecanitzats. Però suposa un avantatge important, ja que permet augmentar l’espai de temps entre una passada mecànica i una altra, i redueix els costos i les emissions.

Silvicultura i pastoralisme
L’abandó dels treballs silvícoles (actuacions en les masses forestals) i del pastoralisme (ramats guiats de pastura en extensiu) han fet que les masses de bosc tancat cada cop siguin més extenses, i que tinguin una estructura sense discontinuïtat vertical entre el sotabosc i les capçades dels arbres, ni discontinuïtat horitzontal del sotabosc, elements que faciliten la propagació dels incendis forestals.

Zones estratègiques
Actualment els Bombers estan definint àrees estratègiques de gestió enfront incendis forestals a tot Catalunya. Aquestes són àrees on pot canviar el comportament d’un hipotètic incendi forestal, i on cal garantir les discontinuïtats horitzontals i verticals de la vegetació. Es tracta de zones on cal realitzar treballs silvícoles, i on el pastoralisme pot ésser una eina neta que ajudi al control de la vegetació.